EL VIRUS ESPIRITUAL QUE ESTÀ INFECTANT A TOTA LA HUMANITAT
Extret d'un article de Pijamasurf.
Pintures de Kliment Olm.
La manifestació maligna egoica que està destruint el nostre planeta.
Hi ha un terme que pot ser molt rellevant per al que estem vivint com a civilització: Wetiko. Aquest terme és usat pels indígenes americans (wetiko per als algonquins, windigo per als ojibwa) per descriure la forma de pensament que es desenvolupa entre persones que practiquen el canibalisme mental.
Es diu que aquest patogen enganya el seu hoste.
Li fa creure que obtenir la força vital dels altres (plantes, animals, persones, etc.) és una forma lògica i racional d'existir. En altres paraules és el virus de l'egoisme, o el que Paul Levy ha anomenat al seu llibre Dispelling Wetiko “egofrènia”, l'egoisme intrínsecament com una malaltia que impedeix reconèixer la realitat de que vivim en un món interdependent,
Al seu llibre Colombus and Other Cannibals, l'historiador de la cultura nativa americana Jack D. Forbes descriu la creença comuna entre comunitats indígenes, que els conqueridors europeus estaven crònicament infectats de Wetiko: "Tràgicament, la història del món en els darrers 2.000 anys és, en gran mesura, la història de l'epidemiologia de la malaltia del Wetiko", escriu Forbes.
"El canibalisme és el consum de la vida d´una altra persona per al benefici propi".
Pot ser que actualment el canibalisme no passi de manera literal —encara que es podria argumentar que alimentar-nos d'animals és una forma de canibalisme— però passa massivament en la manera com s'executa el nostre sistema econòmic.
perseguint una il·lusió, una fantasia aliena, i en el procés lliurant el seu temps, la seva vida, a uns quants.
Podem veure canibalisme en la voluntat de poder,
de conquerir el món i d'explotar la natura.
En el sobreconsum i en l'extracció de tots els recursos per obtenir més guanys personals (una mena de vampirisme també de la força vital del planeta). Tot això es fa en nom de la civilització, un argument col·lectiu que és la més crassa hipocresia. Quan li van preguntar a Gandhi què pensava de la civilització occidental, va contestar: “Crec que seria una bona idea”. Una bona idea que malgrat alguns intents no ha aconseguit materialitzar-se.
Al final l'egoisme, o egofrènia, és un canibalisme psíquic.
Diem, que és una malaltia espiritual o psicoespiritual perquè centra tota la consciència en una part del cervell i impedeix reconèixer la profunditat de la ment (que no està constreta només a un cos, a la matèria), és a dir, Wetiko nega l'aspecte espiritual del ser. "La civilització moderna pateix un domini extrem dels aspectes racionals i intel·lectuals de la ment, un desequilibri que sembla desconnectar-nos de la natura, de l'empatia i de nosaltres mateixos", diu Levy.
Podem creure que Wetiko és només una forma, més o menys supersticiosa, d'imaginar concretament el nostre egoisme. Però és possible que encara que sigui només una malaltia mental es pugui també contagiar i replicar en altres persones, com suggereix la teoria mimètica de Richard Dawkins.
En certa manera es comporta com un organisme viu que busca perpetuar-se.
Cosa que aconsegueix infectant a través de les idees i el contingut mental (gens culturals), altres organismes. Paul Levy suggereix que el Wetiko opera com un virus mental que s'escampa a través dels nostres punts cecs, de la ment subconscient, i depèn de la nostra pròpia ignorància del que està succeint,
és a dir, de no veure que estem sent arrossegats per la importància personal o egofrènia.
Levy compara Wetiko amb el concepte de la presó de ferro negre de l'escriptor Philip K. Dick. A les seves visions gnòstiques Dick va notar que:
“estem en un tipus de presó però no ho sabem”
També Carlos Castaneda, parla de la importància personal com el gran enemic...
... i el gran aliat... quan aconsseguim sobrepassar-la.
Ens hem d'adonar que estem tancats en una presó
que hi ha una mena de simulació, generada per la nostra pròpia ment (infectada per un agent patogen, “un falsificador de l'esperit”), que se superposa a la realitat. "La Presó de Ferro Negre és una vasta i complexa forma de vida que es protegeix a si mateixa induint una al·lucinació negativa".
I magistralment a "Momo", de Michael Ende, quan parla dels "homes grisos"
La Presó de Ferro Negre es replica creant a través de nosaltres microextensions d'ella mateixa, “estenent el seu pensament androide (la uniformitat) cada cop més”.
Al que Levy afegeix:
"el pensament androide, és a dir, pensament grupal robòtic mecanicista (sense creativitat programada al sistema), és una de les qualitats de la ment infectada de Wetiko”.
La malaltia opera produint un sentit d'aïllament
i independència, que estem sols aquí endins i el món allà fora és salvatge i hostil. “Wetiko ens distreu explotant la nostra tendència habitual inconscient a veure la font dels nostres problemes com una cosa externa a nosaltres.” Dick havia escrit també que creure que existeix una realitat objectiva separada de la ment que l'observa seria “un terrible error intel·lectual”.
Philip K. Dick va escriure:
“A vegades em sembla que el planeta està sota un encanteri. Estem adormits o en un tràngol”.
Dick creia, que un demiürg que havia volgut reemplaçar la creació original divina, havia produït un món fals, una realitat espúria... però l'havia creat a través nostre. El dimoni s'havia infiltrat a la nostra pròpia ment, al punt de fer-nos pensar que és la nostra ment. (En aquest sentit, pot ser útil recordar la visió del budisme tàntric que els dimonis són en realitat només les afliccions de la nostra pròpia ment que es projecten cap a fora).
Com que a final de comptes el món és diví i perfecte, segons Dick, el mateix demiürg i el seu simulacre global -la Presó de Ferro Negre o el mateix Wetiko- són agents de la nostra pròpia evolució.
d'un reconeixement del que és veritablement essencial a la vida.
El camí és alliberar-se de la importància personal i no fugir del patiment consubstancial del món.
Va escriure Dick:
“Si és que hi ha la felicitat en l'home, aquesta ve de la seva renúncia voluntària al seu jo,
en favor de la seva participació a la destinació de la unitat total”.
"El poder suprem de la compassió és l´únic poder capaç de resoldre aquest laberint".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada