EL MONOTEISME
Sosté l'existència d'una divinitat personal i transcendent. Creu per dogma en un ésser suprem o Déu, que és creador dels humans, la Terra i l'Univers. Bondadós, omnipotent, omniscient... pot controlar el món, a tots i cada un dels éssers vius... però no ho fa, ans al contrari, dona als humans la facultat del lliure albir. D'escollir entre el bé i el mal... i els castiga si "cauen en pecat".
Les principals religions monoteistes, són el judaisme-cristianisme-islam, eixides de la mateixa font. Les tres creuen en aquest Déu personal, únic i etern. A través de la pregària, el culte i l'obediència a "les seves lleis", busquen establir una relació personal amb ell... i salvar "l'anima", que aniria a un paradís ideal, concebut com un estat de felicitat eterna, plenitud, plaer suprem... El monoteisme, sent molt rellevant pels occidentals, es toca en diversos blogs.
Una pregunta central és: qui hauria creat aquest Déu creador?
NEO-TEISMES i "IDOLATRIES"
Es la deïficació i adoració de figures religioses, polítiques, gurús, "influencers"
Que generen gran expectació, admiració i passió. També d'ídols de l'entreteniment: cantants, artistes, futbolistes... Als quals s'atribueixen qualitats, "glamour" o poders gairebé sobre humans i que milions de persones, de "fans", (paraula que prové de "fanàtics"), s'ajunten i paguen sumes importants per escoltar-los, veure'ls, cridar, aclamar-los... en les modernes catedrals que són els estadis i les grans sales de concerts, mostrant una submisa devoció irracional envers aquestes figures idolatrades... cridant i saltant entusiasmats quan fan un gol... o canten un himne.
També és idolatria adorar-venerar "mares de déu", verges, àngels, sants...
Imatges, estàtues, relíquies... medalles, ossamentes, mòmies...
Xarxa de blogs> Religió i esport.
EL DÉU DINER
L'adoració global de l'ídol diner.
La sobrevaloració del poder, les possessions, el consumisme... és igualment una forma de neo-teísme... Obligada, omnipresent i extremadament perillosa. D'ell, ja que domina el món i que tots hi estem subjectes, també se'n parla a la pestanya del seu nom i a molts blogs.
PANTEISME
ÉS EL FONAMENT DE LA FILOSOFIA PERENNE
A diferència de les religions monoteistes, on Jehovà, Déu, Al·là, és un ésser separat del món i de l'Univers, que va crear del no-res, el panteisme afirma que "Déu", el món, l'Univers... són part del mateix fenomen incomprensible, omnipresent i etern.
El Cosmos infinit és "Déu".
L'ECOSOFIA ÉS ECOLOGIA RADICAL + FILOSOFIA PERENE + CIÈNCIA HOLÍSTICA
L'ecosofisme és panteisme.
Considera que "Déu", l'Energia Primigènia, el Gran Misteri, és i es manifesta en la Natura, la matèria, la vida mateixa, que tota realitat a cada moment en forma part.
L'anomena Poder Suprem, Consciència Còsmica, Trinitat Creadora, Tao... Afirma que és immanent, està present en tot el què existeix al món i al Cosmos.
ÉS EL GRAN MISTERI
El panteisme considera que la Naturalesa és sagrada.
Afirma que tenim una responsabilitat en la preservació i el respecte envers els altres, la vida i l'entorn. Posa èmfasi en la interconnexió de tots els éssers i totes les coses en l'Univers.
Afirma que tot està relacionat i forma part d'una totalitat orgànica, que s'entén com una manifestació de la divinitat, del Misteri Impenetrable i constantment present en tot.
TAMBÉ LES CIUTATS
El concepte artificial és enganyós, tot és natural, tot prové de la natura.
La distinció entre "natural" i "artificial" és una construcció humana. No hi ha una separació real entre el món natural, el món humà i el món "artificial"... Tot sorgeix de la Natura, tot és Natura en moviment-transformació, tot forma part d'una mateixa realitat interconnectada.
Som i tot és Natura en moviment.
Pobles i ciutats, són conseqüència de la nostra creativitat,
capacitat d'adaptació i sociabilitat. Tot el material de construcció i de fabricació de totes les coses, igualment prové de la natura... també l'alimentació, l'aire, l'aigua...
Tot plegat són ecosistemes complexos, amb les seves pròpies dinàmiques i interrelacions. Inseparables de l'entorn, estan habitats per persones, que són igualment part del món natural. També senders, camins, carreteres, autopistes...
Des dels àtoms més petits fins a les galàxies més grans.
Tot està format per matèria i energia, que no es crea ni destrueix, però que belluga i transforma constantment, que es va originar, diuen, en el Big Bang, en realitat, l'origen ens és desconegut, doncs: que hi havia abans de la "primera causa"?
Per molt que s'aprofundeixi el Misteri persisteix... i persistirà.
Perquè som un instant en l'Etern i per molt que sabem ben poc sabem.
Algunes aquí anomenades "religions" són de fet filosofies panteistes.
"RELIGIONS" PANTEISTES
Són el fonament de l'anomenada Filosofia Perenne o Saviesa Perenne.
Es refereix a un conjunt universal de veritats i valors comuns a totes les cultures i tradicions humanes. Aquestes veritats i valors es consideren fonamentals per a la comprensió de la realitat i la condició humana. Com dèiem, també ho són per a l'Ecosofia.
L'hinduisme té multitud de deïtats.
Shiva, l'energia destructora-regeneradora, amb la seva multiplicitat de braços, expressa la unitat i la multiplicitat simultànies. Simbolitza la unitat subjacent de totes les coses i la interconnexió de tot el que existeix. Una vegada més això coincideix amb la física quàntica i amb l'Ecosofia.
BUDISME
El budisme és ateu, el seu objectiu és alliberar-se del sofriment.
Busca l'assolir el "nirvana", que és un estat de comprensió de la realitat... Percebem el món com a real i permanent, quan en realitat tot està en constant canvi. Aquesta il·lusió de permanència és la que ens porta al patiment, ja que ens aferrem a persones i coses que canvien i desapareixen.
Aquesta comprensió dona acceptació activa, reconciliació i pau.
LA ÚNICA COSA PERMANENT ÉS L'IMPERMANÈNCIA
La relació del budisme i l'hinduisme amb les imatges, és diferent que en les religions monoteistes. Ells no estan "resant", ells, en general, utilitzen els símbols i les imatges com a eines per a la meditació i la contemplació, ajuden els practicants a enfocar la seva ment, a connectar amb l'ésser interior, el buda interior... el nen, l'indi interior.
L'eix central del budisme és la compassió, el desig d'ajudar als sofrents.
El Tao és la força o principi subjacent, la llei universal que forma i conforma l'Univers.
És intangible, una força natural invisible però omnipresent, que crea i sustenta tot allò que existeix... el misteriós insondable Univers. No és però una altra manera d'anomenar a "Deu".
DIFERÈNCIES ENTRE MONOTEISME I TAOISME
La descripció recorda la del "Deu" monoteista, la diferència capital és que el Tao no és una deïtat personal ni té atributs antropomòrfics com el Déu Jehovà. Al qual s'atribueix emocions, volició i consciència pròpia, mentre que el Tao és una força impersonal. Jehovà pot tenir ira, amor, misericòrdia i altres emocions humanes... "Déu" exigeix obediència i adoració, el Tao no. No interactua "personalment" amb el món ni amb la humanitat, mentre que "Déu" sí que ho fa.
El Déu Jahvé o Jehovà, té una relació personal amb la humanitat.
Va crear els humans a la seva imatge, els va donar lliure albir... els jutjarà segons les seves accions i els premiarà o castigarà amb paradisos o inferns eterns. El Tao no.
El Yin i el Yang són forces oposades i complementàries que actuen en tot l'Univers.
El Yin representa el femení, passiu, fosc, nit, receptiu... mentre que el Yang representa el masculí, actiu, clar, dia, actiu... Segons el taoisme, l'equilibri entre el Yin i el Yang és essencial per a la salut i l'harmonia.
EL YIN-YANG, SÍMBOL DEL TAOISME, IL·LUSTRA EL PANTEISME
representada pels dos aspectes complementaris de la naturalesa
i la constant interacció entre ells.
NEOPAGANISME, ANARQUISME MÍSTIC, ECOFEMINISME...
i altres corrents activistes, filosòfics i espirituals contemporanis, tot i que molts no es declaren panteistes, de fet ho són, Comparteixen el sentiment d'interdependència entre els humans, la Natura, l'Univers... i busquen promoure formes de vida respectuoses, creatives i sostenibles.
Prediquen la fraternitat universal i la conveniència d'integrar les dimensions ecològiques, socials i espirituals: Spinoza, Schopenhauer, Emerson, Thoreau, Whitmann, Hesse, Watts... També alguns anarquistes: Tolstoi, Reclús, Kropotkin, Read... Guattari, Naess, ja ecosofistes.
L'Ecosofia aquí expresada, coincideix plenament amb tots ells.
TAMBÉ EL SÍMBOL DE LA PAU ÉS UN EMBLEMA PANTEISTA
Il·lustra la trinitat i la unitat: Generació-Conservació-Desintegració.
Mostra com el tres és un, l'un és tres i tot conflueix en un cercle
Unitat i trinitat no és cap qüestió de fe absurda, sinó una evidència incontestable.
-.jpg)
EL PANTEISME "ADORA" EL MISTERI
QUE ÉS CONSCIÈNCIA
ÉS LLUM-TEMPS-ESPAI-MATÈRIA-ENERGIA
És microcosmos: l'espai entre àtoms i partícules és immens.
És macrocosmos: l'espai entre estels i galàxies que es mesura en milions d'anys llum.
Aquesta llum que viatja a uns 300.000 km, per segon.
SENSE FONS ÉS EL MISTERI QUE SOM I ENS ENVOLTA
Humilment, humanament, limitadament... l'Ecosofia busca harmonitzar-se amb ell.
El Misteri sobrepassa tots els marcs mentals.
La seva infinitud i complexitat són del tot desconegudes i inabastables.
EL QUÈ SABEM ÉS UNA GOTA D'AIGUA
EL QUÈ IGNOREM ÉS TOTA L'AIGUA, NÚVOLS, RIUS, OCEANS, GLACERES
Un 60% del cos humà és aigua... que es renova constantment i no es crea ni destrueix.
SOM PART DEL CICLE DE L'AIGUA
*
L'UNIVERS ÉS UN I DIVERS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada